El Senyor-Déu modelà l’home amb pols de la terra, li bufà a la cara per fer-li entrar un alè de vida, i es convertí en un ésser animat. Llavors el Senyor-Déu plantà un jardí a Edèn, a la regió d’orient, i va posarhi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer néixer de la terra fèrtil totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. Al mig del jardí hi havia l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal.
La serp era el més astut de tots els animals que el Senyor-Déu havia fet. Digué, doncs, a la dona: «Així Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona li respongué: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.» La serp digué a la dona: «No moriríeu pas! Déu sap que si un dia en menjàveu se us obririen els ulls i seríeu iguals que els àngels: coneixeríeu el bé i el mal.»
La dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar, que donava gust de veure i que era temptador això d’adquirir coneixement, en collí i en menjà; en donà també al seu marit, que en menjà com ella, i se’ls obriren a tots dos els ulls. Llavors s’adonaren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars.

Gn 2,7-9;3,1-7

Salm Responsorial

Sl 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per obra d’un sol home entrà el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, que s’estengué a tots els homes, donat que tots van pecar. [Abans que la Llei fos donada, el pecat ja existia en el món, encara que, mentre no hi ha llei, no consta quina és la pena dels pecats. Així i tot, la mort ja imperava durant tot el temps que va d’Adam fins a Moisès, fins sobre aquells homes que no havien transgredit cap precepte, com ho havia fet Adam. I Adam prefigurava l’home que havia de venir més tard. Però el do no té comparació amb la caiguda, perquè si tants han mort per haver fallat aquell tot sol, molt més ha abundat la gràcia de Déu i el do generós que s’ha estès a tants per la gràcia d’un sol home, Jesucrist. És veritat: el do de Déu no es pot ni comparar amb tot allò que va venir per haver pecat un sol home: el judici d’un de sol tingué per desenllaç una condemna, mentre que el do de la gràcia fa justos els homes després de moltes caigudes.] Així, doncs, si per haver fallat aquell tot sol va imperar la mort per culpa d’ell, amb molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós que els fa justos viuran i regnaran gràcies a un de sol, que és Jesucrist.
Per tant, així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida; així com, per haver desobeït aquell home sol, els altres van esdevenir pecadors, també per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

Rm 5,12-19

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.» Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo. 

Mt 4,1-11

"No permeteu que caiguem en la temptació"

Temptació-pecat: aquest pot ser el resum de les lectures d’avui. La primera ens presenta Adam i Eva al jardí de l’Edèn al mig del qual hi havia l’arbre del coneixement del bé i del mal. Déu els havia prohibit de menjar d’aquest arbre, sota pena de mort, però l’home i la dona en van menjar, fent cas de la serp, del temptador: No moriríeu pas! Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i... coneixeríeu el bé i el mal. En van menjar i s’obriren a tots dos els ulls. Tenia raó la serp? Però el resultat és molt diferent del que esperaven: Llavors s’adonaren que anaven nus: és la nuesa radical, la nuesa, d’una naturalesa feble, la nuesa sobretot del pecat. Ara s’adona que ha pecat. Cosiren fulles de figuera per fer-se’n faldars en un intent va de cobrir la seva nuesa, però aquesta és molt més profunda.
En canvi Jesús a l’evangeli surt victoriós del temptador que se li acosta i li diu: Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. La resposta de Jesús és clara: L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu. Després el diable li diu: Si ets Fill de Déu tira’t daltabaix. Però Jesús contesta: No temptis els Senyor, el teu Déu. I a la tercera temptació: Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores, Jesús, ferm, li replica: Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol. Jesús rebutja fer servir la seva realitat de Fill de Déu per a aconseguir avantatges materials: el pa, l’aplaudiment de la gent, el poder, el tenir, el consumisme, l’orgull. I sem - pre amb la Paraula de Déu: escoltantla i fent-ne cas, tot el contrari d’Adam i Eva. Per això sant Pau subratlla: Així com per haver fallat un sol home es va estendre a tots la condemna, també per haver estat just un de sol, tots els homes són absolts i obtenen la vida. La desobediència a Déu porta a la mort, l’obediència a la Paraula de Déu a la vida, a la felicitat. La temptació és inevitable; caure en la temptació, no, com ens ho demostra Jesús, sempre i quan l’home visqui de la Paraula de Déu.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi